Allò que no està originàriament imprès en un llibre, però que està en el llibre: dedicatòries (de l'autor o de qui regala), ex-libris, anotacions, segellats, curiosos punts de lectura, enquadernacions...

viernes, 25 de mayo de 2012

L'ex-libris de l'estudiant pobre

El llibre podia ser qualsevol llibre de text o de consulta. En aquest cas es tracta d'una edició impresa a Girona el segle XVIII "ex. Typ. Narcissi Oliva" de la Exercitatio Dialogistica Linguae Latinae de Vives anotat per Pedro Mota i completat amb un índex de paraules difícils en llatí, espanyol i català de Joan Ramírez (aquí en podeu consultar un altre exemplar).
Ens fixarem, però, en allò que és únic: les anotacions de tres propietaris successius. Utilitzen formes convencionals, que no deixen de tenir, però, el seu encant. Com podrem observar, a més, a algun d'aquests estudiants els hi convenia de debó esforçarse en el llatí (només cal veure, més avall, com escriu un dels adagis erasmians).
Altres anotacions ens fan pensar en l'avorriment que a vegades ataca l'estudiant o a la necessitat perentòria d'anotar una frase (tal vegada una traducció, una idea pelegrina o qui sap què...




Aquest llibre es de Joseph
Serralta y Brandia si
lo pert darae tres quartos
q de? trobas â 14 de Juliol
en lo any
1796
desenganys del mon
y soledats de la vida
- - - - - - - - - - -
Primum egina pueros
optimas alis. Hierusalem
Hierusalem com mes
anam manco valem

 
Hic Liber inter est
mea Dominico
Pagés Lido Vale
-         - - - - -
Allador sabio ÿ prudente
el libro que tu has allado
sabes que ÿo le perdido por
tenerlo mal guardado a tus
manos a llegado si buena
persona eras sapias que me
lo (vo)lbieres y si mi nombre
quieres ver me digo
Domingo Pagés Pablo Pallares para
con Christo Morir.


Hic Liber interest
mea   Joan Pau
Pau Pallares Estudian
-         - - - - - - - -
sumo concessi
concedint vos al perdo
an al minyo que corria sense lo
barret  · la pobre cansat
pendra dos tassas de vi
despres del treball

martes, 1 de mayo de 2012

Una lloança enverinada

Tothom pot tenir un mal moment. I si es tracta de dedicar llibres, el podia tenir fins i tot Rossend Llates. El llibre dedicat era un exemplar de la seva (en aquell temps, però, parlant amb exactitud, de Rosendo) Vida de San José Oriol, publicat l'any 1953 per la Editorial Barna, S.A.

El destinatari era el lletraferit vilanoví Oriol Puig Almirall, del qual en Llates en fa la lloança, però una lloança enverinada. Jo pregunto: quin mèrit té pertànyer a una família determinada? Fins on jo sé, hom no tria la família en la qual neix. És veritat que, de gran, una persona pot renegar dels seus orígens. Però, en principi, néixer en una bona família, per exemple, no té massa mèrit. El nostre món, injust com és, és ple d'imbècils de bona família. Com també hi ha personatges genials que han arribat a ser-ho, malgrat la família a la qual pertanyen. Ergo, o bé per Rossend Llates la paraula "mèrit" tenia un significat que desconec, o bé l'Oriol Puig va arribar on va arribar malgrat l'handicap de pertànyer a la família de Sant Josep Oriol. 


Al poeta i comediògraf
Oriol Puig Almirall, que a
tants de mèrits afegeix el de
pertanyer a la família d'aquell
gran barceloní que fou el Sant.
                         RossendLlates
Vilanova i Geltrú, 28 - IV - 56